Vetlla 244

500 Punts de Vetlla

Gilbert Carpenter

---

244- VETLLA, que te’n surtis de destriar entre les afirmacions per instruir, per esperonar el creixement i per fer la demostració. Les afirmacions de la Ciència que són per instruir analitzen l’operació de la mentida que clama que té l’home esclavitzat a Egipte. Les afirmacions que esperonen el creixement són les que ens descriuen l’home acostant-se a la perfecció, adonant-se del seu error, enrecordant-se’n de la casa del Pare, i a punt de tornar-hi.

Les afirmacions per fer la demostració són les que declaren l’absoluta perfecció, ara i aquí, i declaren que l’home ja és a casa del Pare ara, hi ha estat sempre, i mai no n’ha marxat per anar a fer un sojorn suposicional a Egipte, d’on n’hagi de tornar.

La instrucció cal per destapar el misteri de la iniquitat, per ensenyar com la mentida opera mesmèricament i agressiva per a què la falsia sembli o bé atractiva o bé paorosa, de manera que els homes es donin al seu jou; tanmateix no ha tingut mai cap altre poder que el de xiuxiuejar la seva suggestió d’una manera que sembli el pensament mateix de l’home, o la matèria parlant.

Les afirmacions per esperonar el creixement descriuen l’home com un romeu fent el camí del sentit a l’Ànima. Cal que un estudiant es vegi acostant-se a la perfecció i “anant cada dia una mica més en la bona direcció.”(Ciència i Salut, pàgina 21); altrament pot ser que no s’adoni que cal maldar.

La demostració que comença i s’acaba amb el discerniment de l’eterna perfecció sempre present cal per fer callar la mentida, o el feix de mentides de la creença mortal. Hom no pot emprar el poder guaridor de Déu si no no testimonia que tot és espiritual i perfecte ara, i que l’home mai no ha perdut la perfecció, perquè Déu l’ha creat perfecte; no hi ha, doncs, de fet, res que s’hagi de guarir.

Al fill pròdig a Egipte li calia la instrucció i l’ensenyament tocant a la mentida que el temptava i el tenia amorrat al piló, en fer semblar el miratge il.lusori, real i desitjable. Mentre feia via cap a casa li calien afirmacions de creixement per animar-lo, però allò que realment l’aguantà i féu la seva experiència científica, fóu el discerniment des del punt de vista de la Ciència absoluta que sempre ha estat a casa del Pare, i no n’ha marxat mai; que el sojorn a Egipte només és un malson, i ni tant sols això, puix tenir-lo per un malson li dóna més realitat de la que hom li hauria de donar, perquè de fet, el fill de Déu no té la capacitat de somniar. Per això cal anomenar l’error no res.