Vetlla 262 |

Vetlla 262

500 Punts de Vetlla

Premeu aquí per l’audio:


262- VETLLA, que no et creguis que, quan la Sra. Eddy donà certes instruccions a un estudiant per ajudar-lo a desembullar un seguit de creences errònies específiques, i desempallegar-se’n, et calguin els mateixos arguments si no estàs entrampat al mateix embull. A determinats errors i símptomes els hi calen arguments específics quan hom fa servir arguments per heure-se-les-hi. La Sra. Eddy ens diu que, quan emprem arguments, n’hem de fer servir per cada fase de la creença.

Un cop un estudiant estava malalt amb el què podríem anomenar Catolicitis Romana, o sigui n’havia fet una realitat i un papu tan gran, que vivia amb una por constant, com si fos una colla de gent que li pogués fer mal.

La Sra. Eddy li va enviar una carta amb els arguments específics calculats per poder-se desempallegar-se de la por supersticiosa, havent-se-les a fons amb la creença. Li va escriure, en part, “Cap pregària, profecia, anatema, ni maledicció Catòlica Romana poden esmorteir, embalbir, enterbolir o confondre la teva consciència, ni fer borrosa la imatge Crística al teu pensament. No hi ha cap Déu a les pregàries que condemnen – cap Crist, cap Veritat –, i doncs, cap poder, i no et poden fer por. No hi ha cap poder, ni regla, ni govern, ni control a part de Déu. No hi ha poder ni creença de poder que pugui posar pals a les rodes al teu assoliment just. Fes memòria que la teva capacitat i eficiència són il.limitades, i cap maldar del mal per capgirar les paraules i les obres de la Ciència Cristiana pot entrebancar el teu reeximent. Tota habilitat, tot assoliment, tot acompliment són a l’abast de l’home perquè són de l’home. És la llei de l’ésser de l’home, de la que no se’n pot escapolir ni que vulgui, saber tot el què la Ment és i abasta.”

És ben clar que a aquest estudiant li calien aquests arguments, perquè havia quedat enganxat per la por del Catolicisme Romà. Pèro de ben segur, hom no hauria de fer-se seus aquests arguments al peu de la lletra si no li calen. Els hauria d’emmotllar a les seves necessitats, puix la Sra. Eddy ens ensenya que en emprar arguments, el hem d’adaptar per a què puguin heure-se-les amb cada mena d’error, igual que hem de picar el clau per la cabota per clavar-lo.