Vetlla 269 |

Vetlla 269

500 Punts de Vetlla

Premeu aquí per l’audio:


269- VETLLA, que no quedis confós pel fet que de vegades la Sra. Eddy, a les seves cartes i a les edicions primerenques de Ciència i Salut, hi hagués escrit, “Tu ets Esperit.” Ni que a les edicions posteriors de les seves obres no hi trobem aquesta declaració, no va dir mai que fos errònia.

Una vegada un estudiant va començar tota una nova branca de la Ciència Cristiana basada en aquesta declaració, i va ensenyar al més nouvingut a declarar, “Jo sóc Déu.” Basava els seus ensenyaments en la primera edició del llibre de text. Tanmateix una de les afirmacions que féu servir per recolzar el seu punt de vista, també el fa culpable d’ensenyar erròniament, quan es llegeix la cita sencera. “Que som Esperit, i que l’Esperit és Déu, és una veritat innegable … però l’astoradora gosadia que s’anomena a si mateixa Déu i només demostra mortalitat errònia ens deixa bocabadats.”

Hom diu que la Sra. Eddy un cop va tocar la mà de l’Adam Dickey i li preguntà què era. Quan va contestar, matèria, ella li va dir, “No, és Esperit.” En Dickey la va contradir, però la Sra. Eddy tornà a repetir la seva afirmació. Aleshores, ell va esmentar el llibre de text dient, “Déu és Esperit i l’home és espiritual.” Aleshores la Sra. Eddy replicà, “Tanmateix, el Sr. Dickey és Esperit.” Aquí la Sra. Eddy demostrava la fidelitat i la consistència de la seva demostració, ensenyant que per molt emfàticament que els sentits testifiquessin a favor de la mentida que el Sr. Dickey era matèria, ella havia fet la demostració de veure que era Esperit. Si contemplessis un bonic jardí a plena claror del sol, i t’hi perdessis de nit, cada planta semblant-te un monstre paorós, al moment que poguessis escanyar prou la teva por i tocar-ne una, la teva memòria et diria que és una bonica poncella.

Aquesta defensa dels ensenyaments de la nostra Cap no vol pas encoratjar els estudiants a adoptar aquesta terminologia, ans simplement els hi vol deixar ben clar que les declaracions primerenques de la Sra. Eddy eren del tot científiques, ni que després li fos revelada una manera d’expressar-se que s’adeia més amb l’enteniment de la ment mortal.

El vint-i-tres d’Agost del 1887 va escriure a la Sra. Emma Thompson, “Em refio que ets forta i saps que només hi ha una Ment, i que aquesta Ment et governa, amara el teu cos i el teu cervell de Veritat, i doncs, que no hi ha enlloc on l’error s’hi pugui entaforar, i que la matèria no és tu. Tu ets Esperit, la idea de Déu, i la Ment que hi havia en Jesús ha de fer estada en tu, puix Déu és el Tot, el dintre i el fora de la Veritat i de les seves idees.”