Vetlla 277 |

Vetlla 277

500 Punts de Vetlla


Premeu aquí per l’audio:



277- VETLLA, que no et passi per alt d’establir per tu mateix la llei que, a mesura que la nostra espiritualitat i sensibilitat es refinen, som enlairats més enllà de la possibilitat de ser tocats o influïts pel pensament mortal. Si no ens en sortim d’aprofitar-nos d’aquesta llei, la ment mortal pot clamar que a mesura que esdevenim més sensibles espiritualment, i doncs, més sensibles a l’error, el nostre progrés quedarà més acolorit pel patiment que per la Ciència. Hauríem de veure la sensibilitat vers l’error com un argument que s’ha de negar més que no pas com una necessitat d progrés, tret que ens adonem que calgui reclamar aquesta sensibilitat, com féu de vegades la nostra Cap, per descobrir què fa l’error, i poder-ne esbordellar els propòsits.

A la història de la Sra. Eddy hi trobem moments de patiment perquè era molt sensible a l’error, però això era part del seu sacrifici com a Cap. Va destapar l’error per donar-nos-en l’antídot. Un cop va dir, “Com més sensible hom és a l’harmonia, més n’és a la discordança; igual que a la música.” Va definir d’aquesta manera l’experiència que havia de viure, mentre aprenia a exercir la llei espiritual que neutralitza la necessitat de patir per culpa dels pensaments dels altres. Ha de ser cert que a mesura que ascendim espiritualment, ens enlairem més enllà de la grapa de la ment mortal. Ser més sensible a l’error, doncs, només ens pot fer patir mentre restem al seu nivell.