Vetlla 288

500 Punts de Vetlla

Gilbert Carpenter

---

288- VETLLA, que no negligeixis el “segon grau” fet explícit a la pàgina 115 de Ciència i Salut. No es pot anar directament del nivell físic a l’espiritual. Hi ha un punt mental intermig necessari, on hom hi reconeix la causalitat mental i amb l’ajut diví refina la ment humana. Si el primer grau s’anomena la mentida de la mentida, i el tercer, la veritat de la Veritat, el segon grau es pot anomenar la veritat de la mentida.

Un cop un estudiant va declarar que la ment humana no és gens bona, dient que no se li podien ensenyar veritats espirituals, ni en podia declarar. Va aplegar aquest ensenyament en un llibre titulat, “Que Déu ho faci.” Aquestes afirmacions són certes al tercer grau, però passen per alt el fet que al segon grau hem de refinar la ment humana tant com poguem, per posar-la a punt de ser eliminada. Aquest llibre, doncs, malmenava els estudiants i era calculat per a què negligissin el segon grau.

Aquest segon grau és on de les coses en fem pensaments, com diu la Sra. Eddy. Hem de capir que ens les havem amb un error dual, la mentida d’una mentida. Que hi ha una ment a part de Déu és la primera mentida, que la matèria existeix com a substància a part d’aquesta ment mortal és la segona mentida, o una mentida de la primera mentida. La segona mentida declara que la matèria és real i existeix objectivament, que és una entitat o intel.ligència autoconstituïda. Quan diem la veritat d’aquesta mentida, es mentalitza, i exposa que la matèria no és res més enllà d’una imatge a la ment mortal, com diu la Sra. Eddy, o la ment mortal veient les imatges del seu pensament reflectides a la retina.

La importància d’aquest punt es reconeix quan hom aprèn que qualsevol problema humà pot ser solventat quan es posa al reialme del mental, puix Déu, la Ment totpoderosa, pot heure-se-les amb la creença de la ment mortal.

Si un home vestit de submarinista fos al fons del mar i l’ombra d’un peix gros l’esfereïs, el seu maldar per caçar l’ombra no li serviria de res. Cal que deixi l’ombra tranquil.la i s’encari amb el peix per espaordir-lo i fer-lo marxar. La malaltia no és mai res fora d’una ombra.

A Alícia a la terra de les Meravelles hi trobem descrit un fenòmen que la Sra. Eddy esmenta al seu llibre Escrits Miscel.lanis; el gat de Cheshire desapareix i només en queda la rialla; la Sra. Eddy ens diu que és com mirar de concebre l’univers com un fenòmen sense un nòumen. “Un efecte sense causa és inconcebible,” declara. Si veus una rialla amb bigotis saps que a darrera hi ha un gat, ni que no el vegis. La veritat de la mentida és que la matèria és simplement el fenòmen de la ment mortal que fa reals les seves concepcions errònies objectives, igual que hom afaiçona els seu somnis i es creu que són reals.

Un cop a la presència del Sr. Gilbert C. Carpenter, la Sra. Eddy va dir, “Bon dia, què fas? a un estudiant que tenia tots els símptomes d’un refredat. Quan l’estudiant li relicà que bé. La Sra. Eddy va dir amb força, “Digues la veritat de la mentida.”

Aquest estudiant mirava d’anar del fenòmen físic, el refredat, directament a l’harmonia espiritual, sense la passa intermitja d’esmenar el pensament. La seva declaració, “Estic bé,” assumia que l’ombra d’una creença de costipat que manifestava era un error d’efecte sense un error causal que el produís, o una rialla sense gat. La Sra. Eddy volia que els seus estudiants estiguessin en pau amb Déu, i sabia que hom no pot dir que està lliure d’error mentalment si manifesta la prova física de la presència d’aquest error.

La Sra. Eddy un cop va instruir els seus estudiants que no diguessin la veritat de la mentida gaire sovint. N’hem de deduir que puix el segon grau no destrueix l’error, ans el fa madur per ser destruït, no ens hi hem d’entretenir gaire, perquè si de l’error mental en fem una realitat no hem fet gaire progrés, oi?

El 17 d’Abril del 1890, la Sra. Eddy digué, “Quan entenguem la veritat de la mentida, entendrem Déu, i no l’entendrem fins aleshores.” La ment mortal és un contrafaïment de la Ment divina. Només quan la causa i l’efecte humà s’entenen i es veu que són del tot mentals, es fa pas per capir la Ment divina i la seva expressió espiritual. Mentre hom creu que hi ha un món físic objectiu real i autocreat, és cec pel què fa a l’existència d’un univers espiritual que és l’expressió de la Ment divina. La Sra. Eddy a la declaració que acabem d’esmentar va declarar que només el reconeixement de la causalitat mental ens deixa capir Déu.