Vetlla 297

500 Punts de Vetlla

Gilbert Carpenter

---

297- VETLLA, que vegis de manera adient el què en podríem anomenar pensament “de més.” Si arrenques les males herbes de la teva eixida ni que no et fixis amb les del voltant, fas una bona feina, perquè les males herbes sempre escampen le arrels unes sobre les altres. Si conreem el pensament just pel què fa a la malaltia o als pacients malalts, i no anem més enllà, les herbes del pensament de la resta de la nostra experiència humana s’arrelaran en aquest petit espai de pensament just que hem conreat.

La Sra. Eddy va declarar, “Si no teniu pacients, podeu tractar els ocells i les plantes; els hi cal tractament.” Els ocells i les plantes poden representar el nostre pensament “de més,” puix fem mala pràctica mental quan pensem que quelcom és material i mortal. Tota la creació crida que no hi fem més mala pràctica mental pensant que és material, i que està sotmesa al pecat, a la malaltia, al decandiment, i a la mort. El nostre maldar per pensar de manera justa comença mirant d’aturar la mala pràctica que fem al nostres cossos, quan en patim les conseqüències, i ajudant als qui estan malalts amb el mateix mètode. Tanmateix, aquest maldar és només encetar la via vers la bona direcció. No podem dir que siguem uns bons pensadors fins que no hem esmenat el nostre pensament “de més.”

Un cop, mentre feia una tempesta, la Sra. Eddy va demanar als seus estudiants que se les haguessin amb el pensament “de més” de l’electricitat. Aquest terme suggeria que la ment mortal s’havia desmarxat i havia enfollit. La Sra. Eddy es va adonar que calia controlar i esmenar aquest pensament i exhortà els seus estudiants que també ho fessin. Com un exemple del pensament “de més,” imagina’t que un practicant et tracta. Pel teu estudi de la Ciència hauries de saber amb quins pensaments t’hauria de contemplar en fer el tractament; però la pregunta clau és, que en pensa de tu quan no està a l’aguait, quan no et tracta? Si pensa que tens alguna malaltia, o ets esclau d’algun error, ens hem de preguntar si n’hi ha prou amb el seu pensament just mentre et fa el tractament per neutralitzar el pensament humà mentre no està a l’aguait. Els practicants no només haurien de fer tractaments específics pels seus pacients, ans haurien de mirar d’esmenar el pensament humà que en tenen. No hi ha cap estudiant que progressi gaire de pressa si no cerca d’espiritualitzar el seu pensament “de més,” el pensament humà que té quan no està a l’aguait.