Vetlla 300 |

Vetlla 300

500 Punts de Vetlla

Premeu aquí per l’audio:


300- VETLLA, que quan la teva pau se’t faci fonedissa no assumeixis que és el magnetisme animal o l’error que te l’ha pres. Si hi hagués una epidèmia i estiguessis cofoi perquè puix ets un Científic Cristià hi ets immune, potser l’epidèmia t’hauria de tocar per arrebassar-te la complaença i menar-te al punt de renunciar al teu sentit egoista, al punt de fer allò que hauries de fer i saps com fer, o sigui, treballar per la pobra humanitat que és la víctima impotent de l’error, i no sap com alliberar-se’n.

Un cop la Sra. Eddy va escriure un article al Journal del Juliol del 1892, i hi féu aquest comentari: “L’he escrit perquè hi he estat empesa. Déu em va privar aparentment de la meva pau (com molts altres cops quan ha calgut imperiosament) fins que no el vaig escriure, i només aleshores revingué la meva dolça pau. Us enrecordeu de la meva experiència, publicada, quan escrivia el capítol del Magnetisme Animal a la primera edició de Ciència i Salut, oi? En aquest cas, les circumstàncies eren diferents, però la naturalesa de l’experiència ha estat la mateixa.”

Aquí la Sra. Eddy hi admet que, en fer-se fonedissa la seva pau, fóu empesa a seure i ha escriure un article sota la direcció divina; ni que a nosaltres ens sembli que no podem escriure un article inspirat si no gaudim de pau interior, Déu li va prendre la pau per menar-la a fer allò que Ell li demanava. Quan va haver acomplert l’exigència divina, la seva recompensa fóu el gaudi altre cop de la seva dolça pau.

És bo de saber que quan la pau se li féu fonedissa a la Sra. Eddy, no va assumir que per força havia de ser el magnetisme animal que li havia furtat. Va discernir que era Déu qui li havia pres, i que ho havia fet amb un propòsit, i que l’única manera de tornar a gaudir de la seva pau era fer el qu se li demanava. Ni que en aquest estat de “manca de pau” pugui semblar difícil escriure un article, tornar a gaudir de la seva pau era tant important que agafà la creu i féu allò que Déu li demanava.

Quan als estudiants se’ls hi fa fonedissa la seva pau o estan malalts, és bo que es preguntin si Déu no els hi demana quelcom que ja haurien d’estar fent. Potser és l’hora de posar-se drets i començar a treballar pels fills de Déu. Si es carreguen aquesta creu fidelment, s’adonaran que tornen a gaudir de la seva dolça pau.

L’efecte just de la pèrdua de la pau o harmonia de l’estudiant avançat és menar-lo a fer allò que hauria d’haver fet, però que encara no ha fet. Si no treballa com hauria de treballar per ajudar el món, hauria d’acomplir de seguida la seva obligació, no tant per tornar a gaudir de la seva pau, ans perquè deleja fer allò que el Pare li demana.