Vetlla 305

500 Punts de Vetlla

Gilbert Carpenter

---

305- VETLLA, que quan l’argument de la malaltia t’assetgi, no acceptis que la matèria està malalta. La Sra. Eddy va dir, “Quan ens mirem un home amb un tros de vidre groc, el veiem groc. Hem d’aprendre a veure l’error com un clam impersonal. Fes fora el vidre groc i En Joan Mir ja no serà groc.”

Ajuda, de vegades, esguardar la malaltia com un indicador que la nostra natura espiritual, com una flor bonica, es panseix per culpa de manca de cura.

La naturalesa espiritual de Job era com com l’oca que ponia ous d’or. Job es va enamorar tant dels ous que va negligir l’oca, i l’oca es va decandir per manca de cura.

Aquesta condició es va manifestar com malaltia i pèrdua. De fet, el què Job patia era una “malaltia de l’ànima,” puix quan tornà a tenir cura de la seva ànima, es va revifar, i assolí altre cop la salut i la prosperitat. Ja no es va mirar més com si fos groc. Va aprendre la seva lliçó i mai més no es va permetre de quedar tan enganxat amb l’efecte que negligís la causa.

La vida de l”anima és el donar espiritual. La naturalesa espiritual de l’home floreix quan fa bé als altres. En tenim cura com cal quan la nodrim amb el pa de Vida, i aleshores aboquem arreu els béns espirituals.

Quan seiem cofois per gaudir dels ous d’or que ens ha fornit la nostra demostració espiritual, alentim o aturem el nostre donar. A la Ciència és un fet que el sentit espiritual ens anirà proveint ous d’or si el gaudi que en fem no ens els fa valorar més que la seva deu, i no la negligim. Quan donem espiritualment, Déu sempre proveeix els mitjans per donar.