Vetlla 44

500 Punts de Vetlla

Gilbert Carpenter

---

44- VETLLA, que no siguis com el lleó que va salvar la vida d’un ratolí, i s’enrigué de la possibilitat que el ratolí un dia el pogués ajudar. Tanmateix, quan el lleó estava atrapat i esgotat mirant de deslliurar-se de les cordes que el retenien, el ratolí les va rosegar. El ratolí pot representar la pregària Critiana femenina que es refia cegament de Déu i amb humilitat i paciència, intueix que tant si hom pot pensar científicament com no, l’Amor diví té cura de la seva criatura. És la pregària del Cristià que pronuncià la Sra. Eddy quan els periodistes li van preguntar si tenia cap altre metge a més de Déu, “I tant que no! Els seus braços eterns m’embolcallen i m’aguanten, i amb això n’hi ha prou.”

El lleó representa la Ciència de la Ciència Cristiana, o la pregària masculina -la consciència de la supremacia espiritual assolida per la comprensió científica. Si les comparem, la pregària femenina pot semblar feble, -una relíquia de la vella teologia que fa riure a l’estudiant; i tanmateix, a voltes, a l’estudiant li cal la visió Cristiana o femenina de Déu. De fet, allò que volem assolir amb la Ciència, l’objectiu de tot el nostre maldar, és arribar a refiar-nos absolutament de Déu. Altrament, per què la Sra. Eddy va escriure aquests mots? “Refia’t del Pare Mare Déu, sense por ni dubtes …. Que no et facin por les coses físiques, demana només claror i bonesa. Hem de parlar més intimament amb Déu, acostar-nos-hi més, com a l’antiga manera de pregar. Hem de sentir i saber que vivim en Déu, és com l’atmosfera o la claror del sol que ens embolcalla. Ens hem d’arrepenjar més als braços de Déu, reposar-hi, …. Posa-ho tot a les Seves mans, demana el teu pa de cada dia, només per avui. Un infant no li demana a sa mare menjar i roba per l’endemà o la setmana que ve, ans viu feliç i es refia que sa mare en tindrà cura. Nosaltres hem de fer igual.”

El lleó salvà el ratolí. La Ciència Cristiana ha salvat l’antiga pregària Cristiana. I al seu torn, el ratolí, o aquest refiar-se infantil, aquest surar en l’Amor diví, pot salvar el nedador esgotat que està massa lassat per nedar més.

L’Edward A. Kimball li digué un cop a en Gilbert Carpenter Sr., que malgrat poder assolir un gran sentit del poder de l’home equipat per Déu, no se’n sortia de sentir aquest refiar-se infantil, que reposa sense por al pit de Déu. Potser hauria restat més anys amb nosaltres si l’hagués pogut sentir.

La Bíblia narra que els Fills d’Israel caminaven de dia menats per la columna de núvols, o Ciència. A la nit, a l’hora de la por i el cansament, quan el pensament està cansat i confós, els hi calia la columna de foc, la claror del Cristianisme, que representa un refiar-se infantil de la Veritat i reposar-hi; on no s’hi fa cap progrés espiritual ni afirmacions poderoses de la Veritat; però on hom hi troba repòs i vitalitat. És així que el ratolí salva el lleó. L’estudiant no se n’hauria de befar mai de l’actitud Cristiana femenina vers Déu, que és representada per l’àngel Gabriel (Ciència i Salut, pàg.567) en contrast amb Miquel que fa les guerres santes. Hom pot dir que és una relíquia de la vella teologia, i tanmateix, de fet, és l’objectiu de la Ciència. Cal de manera vital a l’hora del cansament o de la confusió mental, o quan un estudiant té el perill de creure’s que ell fa les obres poderoses. Un cop un estudiant prometedor va estavellar la seva carrera. Quan se li va preguntar el per què a la Sra. Eddy, replicà amb llàgrimes als ulls, “El nostre estimat xicot es pensava que ho feia ell.” En aquests moments és gràcia salvadora girar-se vers Déu amb humilitat absoluta i dir amb la senzillesa del Mestre, “Pare-Mare, per mi mateix no puc fer res. Sou Vós que feu les obres, i jo em refio de Vós com un infant.”