Vetlla 48 |

Vetlla 48

500 Punts de Vetlla

Premeu aquí per l’audio:


48- VETLLA, que no valoris més del compte l’intel.lecte humà que la Ciència ha refinat, i els poders de raonament de la ment humana desenvolupats per l’educació i la cultura, i et creguis que són un agent adient per parlar de la Ciència o escriure’n.

A la Ciència, la inspiració Divina és l’única base bona, puix només d’aquesta manera podem estar segurs, quan escrivim o parlem, que és Déu qui escriu o parla per boca nostra. Quan sembla que manqui aquesta visió espiritual, és una temptació girar-nos vers l’intel.lecte per substituir-la. Fer-ho és emprar la lletra sense l’Esperit, i és tan condemnable com girar-se vers la medicina quan la Ciència no ens guareix de seguida. Afebleixes la teva confiança radical en la Veritat quan t’imagines que els mètodes humans es poden fer servir si la demostració o la inspiració fallen.

De vegades als qui tenen experiència de negocis, de formació financera, o una educació superior, els hi sembla que aquest assoliment humà és molt valuós quan són cridats a fer una tasca a l’organització. Aquest pensament també preval als afers de les nostres esglésies i a les trobades on es tracten aquests afers. Tanmateix si Déu va bastir l’església ens hauríem de refiar que en tindrà cura; no s’hauria de posar a les mans de l’enemic de Déu, la ment mortal. Aquesta manera de fer és traïció i posa l’església a les mans de l’Emperador Romà, Constantí. Quan Constantí fóu admès a l’església cristiana primitiva, el poder guaridor en fugí. La ment humana no és guaridora ens diu la Sra. Eddy. És la inèrcia mental i l’urc allò que els hi fa cercar a alguns estudiants el camí aparentment més fàcil, però el metafísic sap que la demostració és sempre el camí més senzill. Si un home llaurés un camp a mà no se li faria més difícil que amb un tractor? La demostració vol dir emprar la Ment divina i els seus poders omnipotents, i no pas el feble maldar de la ment humana.

Estudiants que han fet estudis de negocis, però que han acceptat la suggestió que els hi manca espiritualitat, sovint aprofiten les trobades de negocis de l’església per rehabilitar-se a si mateixos i compensar la seva mancança espiritual, mirant d’ensenyar a la congregació que són humanament espavilats.

Si l’educació, l’experiència que hom té dels negocis, … etc, li forneix unes habilitats que semblen superiors a les del mortal mitjà, és una temptació recorrent bescanviar la demostració pel resultat de la seva formació humana. Ni que la formació i l’educació humana puguin ser d’ajut a la Ciència, quan Li barren el pas a Déu, esdevenen un entrebanc. Tot el que penses que saps fer bé des del punt de vista de la ment i de l’experiència humana és una temptació definitiva que t’allunya de la demostració o de cercar l’ajut de Déu. Ben altrament, quan hom no sap com fer una cosa humanament, només li queda un camí, la via espiritual.

A Pleasant View la Sra. Eddy estava tan afinada espiritualment que podia detectar si el servei que es feia a casa seva era una demostració, o sigui, si era fet cercant l’ajut de Déu. Déu li feia refusar – de vegades amb força – el servei que no era la manifestació de la demostració per molt que s’hagués fet amb fidelitat i amor, perquè assenyalava vers l’esforç fet per acontentar-la amb quelcom per sota de Déu. Feia palès que aquesta persona es pensava que podia fer quelcom bo per si mateixa sense l’ajut de la Ment divina, que és just el contrari de la Ciència Cristiana. La Sra. Eddy només demanava que les tasques a casa seva es fessin des del punt de vista del pensament just, o sigui, reflectint la Ment divina. Com podia un estudiant mirar de plaure-la – o sigui plaure Déu, perquè el raser del Pare era el seu –, pensant que podia fer quelcom bo per si mateix, o amb la ment humana? Tota la seva vida es va consagrar a ensenyar i a practicar la reflexió espiritual. Era estrany que no volgués que ni la tasca més humil – fer-li el llit, escombrar-li la cambra, o fer-li els àpats – fos feta des de cap altre punt de vista que no fos reflectint la Ment divina, o la traça que té l’home equipat per Déu de fer totes les coses bé?

La Sra. Eddy establí el raser, la demostració, com l’únic mètode que hom havia de fer servir en tota circumstància. Pel què fa als periòdics de la Ciència Cristiana, per exemple, no volia articles que fossin el producte de l’intel.lecte humà – fets com botifarres, la lletra sense l’Esperit, el producte del cap i no del cor. Volia que Déu escrivís els articles, i sabia que Déu només els escrivia quan l’home sotmetia el sentit humà perquè la Ment divina pogués lluir.

A la pàgina 232 de Miscellany hi trobem una de les crítiques més il.luminadores i tanmateix més desconcertants per la ment humana que la Sra. Eddy va escriure mai. John B.Willis, que havia estat anys un escriptor reconegut, quan era membre de la Youth’s Companion va escriure un editorial titulat, “Vetllar versus estar a l’aguait.” Als estudiants els hi agradà l’article, digueren que els ajudava, no hi van poder veure cap feblesa a la metafísica que s’hi presentava. Tanmateix la Sra. Eddy, el censurà vigorosament, dient que feia una exposició inexacta de la Ciència Cristiana, i exigí al Sentinel que en demanés excuses declarant que no es donaria mai més l’oportunitat a cap ensenyament erroni de publicar-se a les seves columnes.

Què podia haver volgut dir la Sra. Eddy, tret que l’editorial estava mancat espiritualitat, o sigui, que hi havia manca d’inspiració al pensament del Sr. Willis quan el va escriure? Hi va notar la manca de consciència guaridora, i puix la presència d’aquest pensament guaridor és el que fa qualsevol cosa digne del nom de la Ciència Cristiana, el refusà. Era un article sense esperit. A la gent li agraden els coixins fets de pinassa, perquè fan una olor dolça. Però què en diria d’un coixí que no fa cap mena de flaire? Hom diria que és un frau. L’article del Sr. Willis era un frau. Deia que era un article de la Ciència Cristiana, però li mancava l’element essencial que l’hauria fet Ciència Cristiana! Llegir-lo no guaria el malalt.

Fóu així que la Sra, Eddy establí el raser dels articles dels nostres periòdics, i de tots els escrits i conferències de la Ciència Cristiana, és a dir, que l’estudiant hauria d’escriure, llegir o parlar només des del punt de vista que és Déu qui escriu, llegeix o parla per boca seva. Si la seva convicció o consciència espiritual sembla que s’esvaeixi mai no hauria de pensar que és bo de tornar a gafar-se a la seva formació intel.lectual com un substitut adient, que és el que el Sr. Willis evidentment va fer.

Els blasmes més abrandats de la Sra. Eddy eren pels estudiants que perdien de vista que sense Déu, no eren res ni podien fer res. L’urc, la por i la negligència són els responsables d’aquest error fatal, fatal perquè fa anar l’home enrera vers al nivell de la creença mortal, i li pren Déu. El Sr. Willis va passar per alt Déu en fer la tasca de Déu! No és estrany que Déu el renyés per boca de la nostra Cap! I encara més, hauríem de fer memòria que la Sra. Eddy veia totes les tasques, de la més menuda fins a la més gran, com la feina de Déu, i si es feien bé, com una oportunitat d’acostar-se a Déu.