Vetlla 84

500 Punts de Vetlla

Gilbert Carpenter

---

84- VETLLA, que no et marxi del cap que només hi ha una Ment, i que allò que anomenes ment mortal és només un sentit humanitzat, limitat i contrafet de la Ment divina. Quan un individu es fa seus els pensaments d’un altre, adultera la Ciència de la Ment. A la Ciència les idees van directament de Déu a l’home. El pensament encomanadís és un sentit adulterat o humanitzat de la Ment. Ciència vol dir reflectir o manifestar la pura Ment de Déu, sense adulterar, carregada de saviesa, poder, guiatge i guariment. Això vol dir reflectir les idees de Déu, directament de Déu, no pas de l’home, i aquestes idees s’han de reflectir ben fresques cada matí, i ben noves cada vespre. Amarar-se d’una ment de segona mà o feta servir és agafar-se a allò que ja ha perdut tant la seva divinitat, que és gairebé del tot mortal.

Quan vull aigua fresca, no vull la que ha fet servir el meu veí. El paper moneda es fa malbé quan s’empra. Hom només pot anar a cercar moneda nova al banc, però si és massa gandul per anar-hi, s’acontentarà amb la que és feta servir i no és neta. Els mortals accepten pensaments adulterats o de segona mà per culpa del clam de la ganduleria. Hom es pensa que és massa difícil de demanar-Li directament a la Ment Divina les Seves idees. Tanmateix, hom no es fa seva la Ment divina fins que no la reflecteix directament de la seva deu divina. Fins i tot els pensaments més refinats que puguis aprendre d’un practicant o d’un mestre, no poden ser per tu pura Ment divina, ni que et guareixin i facin més bo el teu pensament. Aquesta vetlla no vol pas menysprear ni prohibir el dolç intercanvi de pensament espiritual entre els peregrins que fan camí. De fet, és essèncial que anem als llibres de la Sra. Eddy per pouar-ne bones idees, i fer-nos-les nostres, fins que no poguem reflectir Déu directament. De la mateixa manera podem acceptar l’ajut del nostre practicant o del nostre mestre quan ens calgui, amb la condició que no ens hi acontentem.

El magnetisme animal es podria definir, arribats a quest punt, com l’acontentar-se amb el pensament de segona mà. Qui ha reflectit una idea espiritual de Déu no la pot passar a un altre com una revelació genuïna. La salvació de cada home depèn de si se’n surt d’anar a trobar Déu i reflectir els pensaments i la saviesa d’aquesta deu primitiva. Per ser Ciència divina veritable, l’Esperit Sant s’ha de reflectir del Pare al Fill, puix, de fet, el Fill és l’expressió del Pare.

La saviesa que reps de Déu en pot ajudar un altre a trobar Déu, però el magnetisme animal és la creença de la intercomunicació entre els homes, deixant-ne fora Déu. Reflectir directament la Ment divina va de bracet d‘una autoritat que es fa fonedissa quan transfereixes aquest reflex a una altra persona. La Ment despullada de la seva autoritat espiritual, esdevé humana, a nivell de creença, perquè a nivell de creença s’ha separat del seu origen diví. És mancada de vida com n’és la pota d’un pop que s’ha tallat del cos.

A Isaïes 66:6 hi trobem tres passes.

La primera és la veu del soroll de la ciutat. O sigui, la ment mortal, que només és soroll. Després hi ha la veu del temple. És tot el bé que hi ha dins l’organització de la Ciència Cristiana, que la Sra. Eddy va reflectir de Déu, i ens ha deixat. Però és una veritat de segona mà. I doncs, ens hem d’afanyar vers la tercera passa. Que és la veu del Senyor, o el reflex que fem de Déu sense cap intermediari.