Vetlla 9 |

Vetlla 9

500 Punts de Vetlla

Premeu aquí per l’audio:


9- VETLLA, que havent gaudit d’una excel.lent demostració, no en quedis tan content que aturis el teu maldar espiritual. Tot allò que alenteix el nostre creixement espiritual s’hauria de tenir per l’AntiCrist, ni que sigui el resultat de la demostració científica. Tota cosa és l’enemic del Crist si ens fa quedar empantanagats al nostre viatge espiritual. L’harmonia humana que precedeix la desaparició de tot allò que és humà, és un perill per l’estudiant, puix si no vetlla pot caure a la temptació d’acceptar aquesta condició com la demostració plena i final. Pensant-se que ha assolit l’objectiu desitjat, pot afluixar el seu maldar, i doncs, allò que va “contra” el Crist pot posar-se “davant” del Crist, l’“anti” pot esdevenir l’“ante,” i la condició de la demostració que precedeix l’adveniment del Crist pot esdevenir-ne la força dissuassòria més gran.

Si volguessis matar una planta mig eixerreïda regant-la a cor que vols, t’adonaries que el teu primer maldar la revifa i la fa florir esclatant. Això et podria fer marxar del cap que el teu pla era matar-la, potser perquè sabies que era verinosa. La naturalesa plaent de la seva bellesa podria ser una temptació. El propòsit de la Ciència Cristiana és fornir-li al sentit humà una dosi tan forta de la Veritat que desaparegui, i només quedi el veritable sentit de l’home, dret en tota la seva puresa, bellesa i perfecció. Aquest punt de Vetlla és cabdal perquè el primer efecte de la demostració sobre el sentit humà és la manifestació d’un sentit humà d’harmonia. L’harmonia humana és legítima si l’entenem com un fenòmen que apunta vers el creixement, però no pas si la veiem com un punt d’aturada al nostre viatge espiritual. S’explica que la Sra. Eddy digué a alguns dels estudiants de casa seva, “No puc entendre per què esteu tan pletòrics quan negueu cada dia la matèria. És perquè la Ciència us fa gaudir d’un sentit humà de l’harmonia.”

Si fonguéssiu glaç per fer-ne vapor, no podríeu evitar de passar per l’estadi on l’aigua és tèbia. Si l’aigua simbolitza la ment mortal; el vapor, la Ment immortal infinita; i el glaç, la mà freda de la discordança que es manifesta a les diverses fases del patiment, del pecat i de la mancança, es fa palès que és el fuet del patiment allò que mena l’home mortal a cercar l’escalfor de l’Amor Diví per fondre el glaç. Però quan l’aigua ha esdevingut prou calentona i plaent, se’ns presenta la temptació d’aturar el nostre maldar, puix tot és humanament harmoniós. L’estudiant que està a l’aguait sap que aquest és just el moment que el seu maldar s’ha d’atiar més que mai per assolir un sentit de l’activitat justa del pensament que en faci fora els límits mortals, i només resti la Ment divina, el Tot. Ni que fondre el glaç sigui agradable, de què ens serveix, si no tenim al cap el darrer objectiu i no arrodonim del tot el procés científic? Quin valor té el segon grau, especificat a Ciència i Salut a la pàgina 113, si no ens afanyem per assolir el tercer grau? El maldar veritablement constructiu de l’home a la Ciència Cristiana no s’atura amb l’harmonia humana; hi comença. I doncs, fondre el glaç, s’hauria d’entendre com un pas per fer-ne vapor.

Els tres graus exposats a Ciència i Salut, s’il.lustren ben il.lustrats a la darrera imatge de Christ and Christmas. El primer grau és il.lustrat per l’ombra fosca de la creu. Quan el propòsit diví de la creu s’entèn, en perdem la por, i queda il.luminat i embellit pels ocells i les flors. És ara, tanmateix, que pot esdevenir l’antiCrist si la regeneració del pensament humà que la Ciència ha generat es té per l’objectiu, en lloc del senyal del progrés espiritual. Que la creu ja no ens faci basarda, i n’entenguem el propòsit diví, no ha de ser el nostre objectiu, ans un mitjà per assolir l’objectiu final. El segon grau esdevé l’antiCrist només quan hom es pensa que l’objectiu de la Ciència Cristiana és abillar el sentit humà i fer-lo atractiu pel sadollament de l’home. L’autèntic propòsit de la Veritat és desvetllar l’home del seu somni carnal a fi de bescanviar la terra per les coses de Déu, de manera que l’home quedi sadollat quan, i només quan, es desvetlli a la Seva imatge.