Vetlla 91 |

Vetlla 91

500 Punts de Vetlla

Premeu aquí per l’audio:


91- VETLLA, que no et creguis que la malaltia i el patiment són un atac al teu cos, o que l’error vol engrapar el teu pensament atacant el cos amb discordances. Aquesta conclusió capgiraria el fet humà de la substància i la seva ombra, si hi ha res del reialme humà que se’n pugui dir un fet. Pot l’ombra parlar amb l’objecte que la projecta? Pot l’argila replicar al terrissaire? Li pot dir res la pissarra al qui hi escriu una suma? No, però la suma es pot fer malament.

La Sra. Eddy un cop digué, “Un veritable tractament científic no és tractar un cas o una persona malalta, ans destruir l’error que és del tot mental.” Mirar una pissarra i veure-hi escrit dos i dos fan cinc; adonar-se que dos i dos, de fet, fan quatre, i girar-se altre cop a la pissarra per veure si el què hi ha escrit ha canviat, abans de creure’ns que la manifestació s’ha acomplert del tot, és molt poc científic.

“No miris mai el cos per veure si l’error s’ha esvaït. Si ens el mirem, i veiem l’error com una cosa física o personal, o veiem que l’home té un cos material, ens manca la confiança científica. Saps que un i un fan dos, que dos i dos fan quatre, que tres i tres fan sis. Saps aquesta mica de veritat pel què fa als nombres, i és una veritat totpoderosa, malgrat l’error que et creguis. La Ciència és com els nombres. La mica que en saps és real i reflecteix Déu, malgrat tot l’error que encara et creus, i que encara no t’has tret de sobre; puix a mesura que saps més i més Veritat, tot l’error es fon del pensament. Cap error ens pot lligar més enllà de la creença que hi tenim.”

L’error no pot tocar mai el cos directament. La malaltia és l’ombra de la por projectada sobre el cos, l’error que clama arrabassar-nos Déu. La fredor que entra a casa teva no ataca el termòmetre. El termòmetre només ens diu que no hi ha prou caliu per escalfar la casa.

Quan un lladregot et furta el moneder, fa servir una martingala per distreure’t. Entremig d’una gernació t’empeny i et grapeja les costelles o t’aixafa els dits del peu com si fos un accident. Quan el mal físic et fa posar neguitós, estàs distret, no estàs a l’aguait, i furtar-te el moneder o el rellotge és bufar i fer ampolles.

L’error és un lladregot que només té un objectiu, furtar-nos la nostra capacitat d’estar a l’aguait espiritual, o la nostra consciència de Déu. La discordança o el patiment de la carn és la martingala que distreu el nostre pensament, i el fa anar de la causa a l’efecte, de manera que no estiguem a l’aguait, i el furt es pugui consumar facilment. Quan fem servir la informació dels sentits com un advertiment que ens diu el què passa, talment com hom sap que un pirata s’acosta en sentir el xerric de les botes, ens arrapem més fort a la consciència que tenim de Déu, sabent que està amenaçada.

Els estudiants haurien d’adonar-se que tota mena d’error els hi vol furtar la seva consciència de Déu. A tothom li cal l’ensinistrament per ser bo de servar la consciència de la Seva presència i del Seu Amor malgrat totes les circumstàncies i el maldar que ens la vol arrabassar, fins que poguem dir, finalment, que res no ens somou gens ni mica, ni que la nostra experiència sigui la crucifixió, com fóu la del Mestre. La seva traça d’agafar-se a Déu mentre durà el terrible malson fóu la consumació de la seva carrera espiritual.